Futurs alumnes dels graus d'Educació Infantil o Primària

A partir del pròxim curs 2014-2015, els alumnes que vulguin cursar els Graus universitaris d’Educació Infantil o d’Educació Primària, hauran de superar una Prova d’Aptitud Personal (PAP) els continguts de la qual s’aniran anunciant cada any.   

Pels que tinguin intenció d’iniciar aquests Graus al setembre de 2014, la prova es substitueix per l’exigència de superar els exercicis de Català i Castellà de la Selectivitat amb una nota mínima de 4, i una nota mínima de 5 en la mitjana dels dos.

En el cas, però, dels alumnes provinents dels Cicles Formatius de Grau Superior, si volen cursar el Grau d’Educació Infantil o el d’Educació Primària, s’hauran de presentar obligatòriament a les proves de Català i Castellà de la Selectivitat, per tal d’obtenir una nota mínima de 4 en cadascuna d’elles i una nota mínima de 5 en la mitjana de les dues.

Prova d'accés als estudis de Mestre, des de 2015

A partir de 2015, qui vulgui accedir, a Catalunya,  a estudis de Mestre d'Educació Infantil o d'Educació Primària, a més de tenir aprovada la Selectivitat, haurà de passar una prova específica. Així es va fer públic divendres passat. Aquesta és la notícia, tal i com la publica La Vanguardia:

Los estudiantes que quieran cursar las carreras de Infantil y Primaria deberán pasar una prueba de aptitud personal obligatoria para acceder a estos estudios en centros públicos y privados, que será complementaria a la Selectividad, ha informado este jueves la Secretaría de Universidades e Investigación de la Generalitat en un comunicado.
Lo han acordado los rectores de las universidades catalanas y el Govern en la reunión de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), una iniciativa que se enmarca en el Programa de mejora e innovación en la formación de maestros implantado para "mejorar la educación y el éxito escolar".
El Govern y las universidades consideran que el ejercicio de la función docente requiere un buen nivel de conocimientos de base para acceder a los estudios, por lo que se establecerán medidas que aseguren un "dominio suficiente" de éstos, especialmente de los vinculados a las competencias lingüísticas.
Esta prueba de aptitud personal, que será la misma para todos los centros y estará coordinada por el CIC, servirá para valorar los "conocimientos imprescindibles para cursar con éxito esta titulación", y para poder aprobar la prueba, los estudiantes deberán obtener como mínimo un cinco en los exámenes de catalán y castellano de la Selectividad.
Por primera vez, a los estudiantes procedentes de ciclos formativos se les exigirá cumplir los mismos requisitos de conocimiento de lenguas que a los de Bachillerato.
El calendario y las condiciones para la preinscripción y la realización de la prueba de aptitud se publicará anualmente, con una descripción detallada del contenido y los criterios de evaluación.
En el marco del Programa de mejora e innovación en la formación de maestros, este curso se ha puesto en marcha el doble grado piloto en Infantil y Primaria de cinco años de duración, que incluye contenidos curriculares para aumentar las competencias y conocimientos en las áreas de lengua, matemáticas, ciencias y tecnología; incorpora una estancia obligatoria en el extranjero y un prácticum en centros de referencia, y se ha abierto una convocatoria para financiar proyectos de investigación para mejorar la formación inicial de los maestros.
Para la Junta del CIC, este acuerdo es "el primer paso" para la mejora de la calidad en el ámbito de Magisterio, lo que también debe incorporar la revisión de los criterios de acceso a la profesión de maestro.

Per si et serveix... MESTRE d'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Meritxell Garcia i Gigante va acabar el Batxillerat Humanístic l'any 2007. Actualment estudia tercer curs de Mestre d'Educació Primària i, com es pot llegir a l'entrevista, sembla encantada amb la seva pròxima professió...

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet?

Penso que tothom a qui li agradin els/les nens/es pot fer de mestre/a. Sempre es diu que s'ha de ser pacient, saber escoltar, saber fer, etc. Però penso que hi ha un factor molt més important, que són les ganes d'aprendre conjuntament amb els/les nens/es. Alhora crec que en el moment d'escollir uns estudis s'ha de saber una mica cap a on encaminar-los segons les preferències personals, tot i que fins que no comences els estudis que penses que et poden agradar, no saps si realment estàs fet per aquella feina o no.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

La dificultat que opino que és més important és el fet que et trobis enmig de pràctiques i te n'adonis que realment aquell treball no és per a tu. No és el meu cas, però sé que hi ha gent que s'hi ha trobat i ho ha hagut de deixar. Respecte als estudis en la universitat, encara que es conegui com “la carrera més fàcil del món”, no és del tot cert. Potser comparada amb altres carreres molt més complicades, sí que és fàcil, però no és veritat que no s'hagi de fer res. El major error a l'hora d'escollir aquesta carrera és pensar “com és la més fàcil, faig la carrera de mestre/a”. Jo diria que us desenganyeu, que és una carrera tan fàcil o tan difícil com una altra.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Bé, en el meu cas, estudiant la carrera de mestre/a de primària pots treballar en qualsevol escola (d'educació primària, d'adults, d'educació especial en circs, escoles rurals, etc.) fent de mestre/a, tot i que no és l'única sortida professional. Un/a mestre/a pot treballar en museus, elaborant material didàctic (llibres, jocs, etc.) o en aules hospitalàries entre moltes altres opcions. Considero que hi ha moltes sortideds, que un/a mestre/a no té perquè quedar-se en una aula tancat tota la seva etapa professional, pot decantar-se per vàries opcions de treball.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

Sense cap mena de dubte. Estic molt contenta d'haver-me decidit a fer aquests estudis. A l'hora de decidir-me no sabia si fer batxillerat per estudiar una carrera o fer un grau de cicle mitjà i un de superior. En el dia d'avui tinc clar que el que m'agrada és poder fer de mestra i arribar algun dia a ser una bona mestra.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Recordo totes les xerrades que van venir a donar-nos per fer-nos decidir per uns estudis, em van ser útils per saber què estudiar. Tenia molts dubtes, estava al batxillerat i no tenia clar si anar a la universitat o no. M'agradava molt el cicle de llenguatge de signes i no sabia cap a on dirigir-me. Finalment vaig voler decantar-me pels estudis de mestre/a, però volia fer infantil. Recordo que el que va ser clau per decantar-me per primària va ser la nota de tall. Volia anar a estudiar a la UdG i com la nota de tall era inferior a primària que a infantil, vaig pensar que tindria més oportunitats d'entrar. No va ser així, aquell any em vaig veure afectada per la sisena hora i a proporció, va augmentar més la nota de primària que la d'infantil. És per això que vaig anar a la UVic a estudiar. El segon any podia canviar-me d'especialitat, però en fer una estada a una escola, en una classe d'infantil durant quinze dies, em vaig adonar que volia seguir fent primària. Tot i que va ser una molt bona experiència, sabia que m'agradava molt més estar envoltada de nens i nenes més grans. A segon de carrera ho vaig poder confirmar, durant els dos mesos de pràctiques en una classe amb nens de 9 a 11 anys, vaig saber que el que realment volia fer era de mestra de primària i no d'infantil.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Que tingui molta paciència, jajaja. No, és el que sempre es diu, i encara que sigui important, no ho és tot. Li diria que endavant, que s'animi a provar-ho, que no es perd res en intentar-ho i que el resultat dóna una feina molt enriquidora on encara que ensenyis als/les nens/es també aprens, i molt.

Són uns estudis que t'enriqueixen molt tant a nivell cultural com personal i aquest últim crec que és molt important que hi sigui present a l'hora de treballar en una feina on (en principi) hi serem al llarg de la nostra vida professional.

L'última cosa que li diria és que no s'enganyi, que de mestres hi ha molts i que intenti sempre superar-se a si mateix per no ser tan sols un/mestre/a sinò un/a bon/a mestre/a.

Li desitjem a la Meritxell que l'exercici del magisteri li porti moltes satisfaccions: segur que serà una bona mestra!