"Per si et serveix..." (4) EDUCACIÓ SOCIAL

Manela Morillo Gómez va acabar el batxillerat al nostre Institut l'any 2005. Després, va estudiar la Diplomatura en Educació Social. Actualment, treballa com a monitora en un projecte d'acollida matinal en una escola d'educació infantil. El pròxim curs vol continuar amb la seva formació, fent Pedagogia o bé un màster en Arteràpia.

De moment, ens ofereix la seva experiència universitària, tot responent a les nostres preguntes.

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que has fet?
   

Crec que una persona que vulgui estudiar Educació Social ha de ser algú que, especialment, se senti a gust treballant amb les persones, perquè aquesta és l’essència d’aquesta professió. En un principi, la carrera pot semblar dirigida per treballar només amb col·lectius que “necessiten ajuda”, però poc a poc vas aprenent que l’ Educació Social està destinada a treballar pel desenvolupament de tota la societat.

També crec la persona que volgués exercir d’educador/a social hauria de ser una persona tolerant amb tothom, respectuós/a, empàtic/a, responsable i capaç de treballar en equip, ja que normalment no es treballa sol. Al llarg de la carrera es parla força sobre les qualitats d’un/a educador/a social, però fins que no hi treballes no t’adones si realment les tens i/o si gaudeixes de la feina que fas.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquest estudis?

Pel que fa a les assignatures, realment no n’hi ha gaires que es plantegin difícils mentre hi posis constància i ganes d’aprendre. Potser n’hi ha una d’estadística que pot resultar més complicada, sobretot tenint en compte que la majoria de persones que hem escollit aquesta carrera no som gaire hàbils en les matemàtiques.

Una altra dificultat que hi he trobat, és que et demanen molta capacitat de reflexió sobre el món, per això és molt important estar sempre al dia de la premsa perquè sinó et perds força.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Dins de l’educació social hi ha tres àmbits per a treballar: l’animació sociocultural, l’educació permanent i l’educació especialitzada. Dins l’àmbit de l’animació sociocultural hi ha feines relacionades amb la cultura i l’educació en el temps lliure, com ara les de les àrees de joventut o cultura, o també feines relacionades amb la promoció de la participació ciutadana. Dins de l’àmbit de l’educació permanent hi ha feines de formació i/o acollida per a persones migrades, de formació professional ocupacional, entre altres. I finalment l’àmbit de l’educació especialitzada s’emmarca més aviat dins l’àrea de serveis socials, on es pot treballar a centres de justícia juvenil, a centres residencials de menors, centres de persones amb discapacitat, centres residencials de gent gran, centres per a persones amb drogodependència, etc. La veritat és que aquesta és una professió que té moltes sortides, cosa que considero que és un avantatge perquè pots aprendre més i alhora conèixer diferents maneres de treballar.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

A mi m’han agradat molt, però el que és cert és que de la teoria a la pràctica n’hi ha un bon tros, com a totes les carreres suposo. També he tingut companys/es que abans de fer la carrera han estudiat la Formació Professional d’Integrador/a Social i diuen que és una formació una mica més complerta que la carrera, però això va per gustos.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

En principi jo volia ser periodista, però a mesura que vaig anar fent batxillerat vaig adonar-me que em decantava més cap a professions on em relacionés amb les persones cada dia. A segon de batxillerat estava estudiant l’assignatura de geografia i conèixer les realitats de diferents països em va fer canviar força d’opinió. Quan vaig saber les sortides que tenia aquesta carrera ja em vaig acabar de motivar, perquè creia que m’ompliria més una feina on pogués ajudar als altres i aprendre’n d’ells/es, que no pas una feina on només informaria sobre les situacions que es viuen.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Que per a estudiar aquesta carrera s’ha de tenir, sobretot, vocació, perquè si no és així ho pots passar molt malament. És una feina on es veuen situacions molt dures de les persones amb les que treballes, però que a la vegada t’aporta molt quan veus que la seva situació ha canviat o pot canviar. Una altra de les coses que li diria és aquesta: que cregui en el canvi de les persones i de les situacions, que sigui oberta al canvi. Aquesta és una professió que no només mira d’ “ajudar” als altres, sinó sobretot de donar suport a les persones perquè vegin que elles són les que poden escollir la seva vida i canviar-la si volen.

Torna a sortir, com gairebé sempre, l'idea d'estudiar per vocació i la de servei als altres. Gràcies a Manela per la seva aportació!