Núria Rabert va acabar el batxillerat a l'Institut l'any 2003. A continuació, s'en va anar a la Universitat de Girona a cursar la carrera d'Història. Després, va fer el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica -ja desaparegut-) i les seves pràctiques al Cendrassos, i un projecte d'Història oral a Mèxic (veure la fotografia!).
Durant el curs actual, fa un Màster en Cultura Històrica i Comunicació a la Universitat de Barcelona.
Actualment, forma part de l'equip organitzatiu de Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009, i treballa al Museu Dalí.
I encara ha tingut temps per respondre a les nostres preguntes...
No hi ha un patró d’estudiant d’Història ni de cap estudi. Bé, no haurien d’existir, la riquesa està en la diferència. Però és clar que algú que estigui interessat en aquesta disciplina, li ha d’agradar la cultura en general, llegir molt, saber què passa al món, en fi, està despert.
Ha de ser constant i pacient, està disposat a estudiar totes les fases de la Història, des de la Prehistòria a l’època contemporània i les assignatures “creu” o “pal” de tota carrera. Alhora ha de tenir capacitat per relacionar idees i conceptes d’altres disciplines.
2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?
Considero que no és una carrera que presenti dificultats si l’alumne té ganes d’aprendre. Ara bé, no es tracta “d’empollar”, les classes són molt teòriques i de tipus magistral, és cert, però la clau és poder fer recerca pel teu compte, consultar informació a la biblioteca, per tal de poder demostrar que ets capaç de relacionar i sintetitzar continguts.
Algunes assignatures troncals, com Estadística aplicada o Paleografia, poden presentar entrebancs que es superen amb més dedicació.
3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?
Un dels tòpics de les carreres de lletres és que no tenen un futur professional gaire esperançador. Quan vaig decidir fer aquesta carrera, m’ho vaig sentir dir moltes vegades. Fins i tot, em van titllar de desaprofitada!
Però tenia clar per a què ho feia. Volia enllaçar la carrera amb el Segon Cicle de Periodisme, però actualment, a causa del Pla de Bolonya, aquest camí està destinat a desaparèixer. Tanmateix, no he tirat la tovallola i m’he matriculat a un estudi superior que també està relacionat amb el món de la comunicació cultural.
Són uns bons estudis si després els pots complementar amb altres carreres (Arqueologia, Antropologia, Gestió arxivística i Documentació, etc), Màsters (Estudis sobre Migracions, Gènere, Relacions internacionals, etc) o Recerca (Doctorats).
Amb una bona formació, t’obres més portes, factor positiu per aconseguir una feina en el món de l’ensenyament o en el món de la cultura.
4. Tornaries a fer aquests estudis?
A vegades m’he preguntat què hauria triat enlloc d’Història i no he trobat cap resposta contundent. Als 18 anys molt pocs sabem què volem ser de grans. Exactament no ho sé ni ara! Tot i que ja estic encaminada en un àmbit concret.
El que hauríem de fer tots els joves acabant el batxillerat, és fer com molts europeus: “work and travel”, un any a l’estranger per conèixer-te i buscar les teves aptituds. Segurament, després d’aquesta experiència la meva decisió hauria estat ben diferent.
5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?
Jo treia bones notes i m’agradaven totes les assignatures. No va ser gens fàcil triar què volia fer després. La Història sempre m’havia agradat, però també m’agradava molt Història de l’Art, Geografia, Filologia, etc. Aquestes van ser les segones opcions i no m’hagués fet res cursar-les. Per treure’m “el cuquet” durant la carrera vaig fer-ne optatives.
6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?
Diria: “Carai, deu ser l’únic de l’institut! Enhorabona i molta sort”. Molta gent té la Història entravessada, tot s’ha de dir! Però depèn també de com te l’han ensenyat.
Que ho tingui més o menys clar, que li interessi de veritat i que visualitzi a on li agradaria anar a parar, amb què es veu treballant?
I si a mitja carrera no està convençut, rectificar és de savis i de tot se’n aprèn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada