dilluns, 14 de desembre de 2009

Per si et serveix...: HISTÒRIA DE L'ART

Bibiana Arranz Badet va acabar el Batxillerat Humanístic l'any 2000. A continuació va fer la llicenciatura en Història de l'Art a la Universitat de Girona. També va fer el CAP i, posteriorment, començà a treballar en una empresa, feina que compatibilitza ara amb els estudis de Psicologia a la UOC.

Fonamentalment, en l'entrevista ens parla dels seus estudis d'Història de l'Art, dels quals se sent molt satisfeta.

Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet?

Per a estudiar una carrera com la que vaig fer jo, crec que no s'ha de tenir cap aptitud especial, pero si un caràcter predisposat per a gaudir-la. Si no ets sensible, amant de la bellesa, si no saps apreciar i valorar la creativitat, no gaudiràs d'aquests estudis. I seria una llàstima perdre's aquesta part, la que em va resultar més gratificant de la meva etapa d’estudiant. En quant a les disposicions, doncs penso que s’ha de tenir una ment oberta, fluïda, permeable, i s’ha de creure en el que estudies, en la importància que té l’art per la cultura i la societat.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

No és una carrera difícil, però sí que exigeix d'unes pautes que cal seguir de manera estricta. És imprescindible assistir a les classes, cap llibre t'oferirà els mateixos continguts, només te'ls complementarà (cal llegir llibres i articles, però com a ampliació i suport, no com la base de l'estudi). En cada classe es poden arribar a treballar 50 imatges (evidentment, no totes en profunditat), i la intenció del professor seleccionant-les només s'entén quan et trobes allà, seguint el discurs.

D'altra banda, cal fer un treball paral.lel de preparació dels temes, a casa. Això representa força hores de dedicació, però s'agraeix molt en època d'exàmens. Aquest treball consisteix en crear un arxiu amb les imatges treballades en cada assignatura (no és tan fàcil, trobar imatges de qualitat per Internet no és dit i fet), que poden ser en algun cas més de 500. És una feina imprescindible, ja que aquests estudis exigeixen que tinguis una memòria visual molt desperta i cal treballar constantment les imatges.

En resum, i deixant clar que no hi ha cap dificultat insalvable, només insisteixo en dos aspectes importantíssims: temps i motivació.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

És una carrera que té un espectre laboral molt ampli, hi ha molts àmbits de la cultura que es poden comprendre i que un graduat en Història de l'Art hi pot aportar grans coses: museus, institucions culturals, administració pública, ensenyament, turisme cultural, etc. Però cal dir que, si bé se surt de la carrera amb aptituds vàlides per a fer nombroses feines, el que molta gent fa és continuar els estudis amb algun curs d'especialització (patrimoni, crítica, turisme, investigació, etc). Tot i aquesta especialització, també és molt dificil que es trobi un lloc de treball remunerat d'acord al nivell d'estudis. És a dir, que s'ha de començar treballant per molts pocs diners i tenir molta paciència. La opció majoritaria dels que estudien aquesta carrera és decantar-se per l'ensenyament. Quan comences els estudis, dius que mai de la vida faries de professor, però a mida que avances te'n adones que ha de ser molt gratificant transmetre els coneixements adquirits. A mi em va passar això, i ara mateix estic pendent de començar aquest camí, entre d’altres...

4. Tornaries a fer aquests estudis?

Sense cap mena de dubte, una i mil vegades. El coneixement que retens, l'esperit crític que es desperta en tu, la sensibilitat per l'art i la cultura en general, compensen amb escreix les dificultats que es presenten quan has d'enfrontar-te al món laboral (que és dur per a tothom, graduats o no). El ventall cultural s’obre molt, ja que l’art és pintura, escultura i arquitectura, però també història, filosofia, literatura, antropologia, teologia, etc. En definitiva, et fa una persona cultivada en molts aspectes, i aquest llegat no té preu.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Si digués que vaig rebre l'influx de factors externs mentiria. Sóc una persona de lletres, però de tota la vida. Sempre m'ha agradat llegir, la història, les arts, i no em vaig plantejar mai que el meu camí no fos les lletres. Cal reconèixer, però, que sempre he tingut molt més “feeling” amb els professors d'assignatures de lletres, m'agradava més tant el que ensenyaven com la manera de fer-ho (per mi és molt important i decissiu qui ensenya, gairebé més que el contingut que ensenya). Solen ser assignatures que conviden a la reflexió, i és una cosa que m'agrada. Fer l'Història de l’Art a l’institut va fer que em convencés que era allò el que volia estudiar, va ajudar a motivar-me i a estar-ne segura.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Si li parlés directament, li diria que estudiés a Girona i li faria una llista de les millors assignatures i professors. Li explicaria on és el bar (és molt important per a relacionar-se amb la gent, nosaltres feiem grans debats tot fent el café) i la biblioteca (tant o més imprescindible que el bar, a la meva època es podia xatejar...).

Però si em poso seriosa, el felicitaria, l'animaria a prendre's-ho com un repte i a gaudir-lo. Li diria que no abaixés la guàrdia i que es mantingués regular, treballant mica a mica però sense pausa. També li diria que considerés els estudis com una responsabilitat important, que fos conscient que molta gent no té accés a ells i que cal ésser-ne conscient. I sobretot, que ho vegi com un plaer, pels sentits i per l’intel.lecte. Que arribi a les classes com un sibarita, espectador i oïdor de la gran història que li explicaran.


1 comentari: