Iñaki San Esteban va acabar el batxillerat al nostre Institut l'any 1998. Com ell mateix explica, va ser gràcies a un company d'un curs anterior que va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC. Ara dirigeix una empresa de consultoria en tecnologies de la informació i la comunicació.
Aquestes són les seves respostes al nostre qüestionari:
- Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet?
Es pot resumir en una frase, si t'agrada el que estudies tindràs constància i dedicació suficient com per acabar qualsevol mena d'estudis, en particular l'Enginyeria de Telecomunicacions.
Recordo els estudis com no tan complicats com m'ho van avançar, però també amb moltes hores de dedicació, especialment pels exàmens finals.
- En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?
El canvi de ritme i l'exigència. M'explico, a l'institut la gent està acostumada a seguir un ritme als estudis i una exigència determinats. Aquest ritme i exigència fan un salt quantitatiu elevat quan s'estudia a la universitat. En el cas de l'Enginyeria de Telecomunicacions, el ritme canvia substancialment, ja que s'expliquen conceptes que fins al moment no es tenien, amb l'al·licient de que la gent és particularment bona, i si ets competitiu, el teu ritme augmenta, evidentment. En relació a l'exigència, l'ETSETB (l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona, UPC) té un estricte control respecte les assignatures no aprovades, ja que si no aproves la meitat dels crèdits matriculats en tres ocasions et “conviden” a abandonar l'escola. A més, si no passes satisfactòriament 1er curs en menys de dos anys es rep el mateix tracte. No m'agradaria que la gent s'espantés, ja que no és fàcil suspendre més del 50% de les assignatures, però evidentment passa.
A mode d'estadístiques, cada any l'escola rep 500 alumnes, dels quals en queden 300 que passen als següents cursos. D'aquests 300 acaben els estudis amb èxit el 50%, és a dir 150.
- Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?
Evidentment en l'entorn macroeconòmic en el que ens trobem, trobar feina no és fàcil, però una bona feina ho és encara més. Jo particularment vaig tenir molts problemes per trobar feina. A segon de carrera vaig entrar a formar part del grup de consultoria de Hewlett Packard, firma que vaig abandonar no gaire més tard veient que necessitaven gent “carne de cañón” per fer la feina bruta. Personalment volia aprendre i no vaig trobar un al·licient adient per continuar treballant. Més tard quan vaig acabar la carrera vaig intentar buscar feina a les grans firmes consultores, Accenture, Everis, PriceWaterHouse Coopers, Deloitte, etc. i totes em tancaven les portes. Va ser una època desagradable, però més tard vaig saber que no m'oferien una possibilitat per una particularitat de la meva personalitat, la independència. Ara evidentment ho entenc, sóc empresari des del 2004.
El meu consell pels alumnes que acabin particularment la carrera d'Enginyeria de Telecomunicacions és que surtin a fora a buscar feina. Aquí al nostre país no som valorats ni tècnicament, ni estratègicament, ni econòmicament. Les millors oportunitats son fora. Particularment tinc amics de promoció que han trobat llocs de responsabilitat a Microsoft, Google, MIT, Siemens, Bloomberg, IBM, Alcatel, Nokia, Audi, etc. ben remunerats i amb una projecció futura inmillorable.
- Tornaries a fer aquests estudis?
Aquesta pregunta te dues respostes. La primera el que respondria el meu cor: Sí, tornaria a estudiar el mateix, és una passió. I la segona el que respondria el meu cap: no, sóc empresari i ara cada cop més necessito centrar-me en temes econòmics i estratègics. La meva jornada laboral no passa per programar robots, ni dissenyar instal·lacions de telecomunicacions, ni res que se li assembli. Per tal de suplir la meva manca de formació en termes econòmics he hagut de llegir molt i matricular-me en un màster EMBA (Executive MBA).
- Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?
El meu cas és particular. Recordo que no sabia que estudiar i un company de l'institut va entrar a l'Enginyeria un any abans que jo. Em va explicar el que es feia a la carrera i em va comentar: “Té programació, electrònica i robòtica”. Vaig pensar “just a la fusta”.
- Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?
Que està a punt de descobrir gent molt interessant, intel·ligent, competitiva, un món de coneixements impressionats, oportunitats que desconeix i, evidentment, que descansi l'estiu abans de començar per que li queden 5 anys de treball constant i dedicat.
El millor de tot, sense cap mena da dubte, és el dia que es presenta el Projecte Final de Carrera, un llibre que la gent podrà llegir en el que has estat treballant, en el meu cas, nou mesos (encara que no en tinc cap, vaig sentir el projecte com un fill). Significa la culminació d'una feina de 5 anys i el començament d'una nova època.
La conclusió dels meus estudis es pot resumir en una frase: “Si vols, pots”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada