COM TRIAR MALAMENT (1)

Fa dies, vaig llegir en un blog les 10 maneres més segures de triar malament els estudis. Amb un cert humor, passava revista l'autor a formes errònies d'elecció de carrera.

Comentant aquest escrit, que es pot veure íntegre aquí, pretenc fer-ne un resum en cinc capítols i donar idees perquè cadascú les tingui en compte a l'hora de decidir. Més ben dit: perquè ho faci just al contrari dels deu enunciats.

1. No t'informis sobre totes les alternatives possibles.
Normalment, és un problema de mandra. Amb quatre idees que li han explicat a 4rt d'ESO (de vegades, a través d'un crèdit de síntesi) pensa que ja n'hi ha prou. A més: estic a començament de 2n de batxillerat i em falta gairebé un any per anar a la universitat... Ja tindré temps per pensar-hi. Mai és aviat per accedir a una informació que, molts cops, ens pot obrir horitzons mai imaginats.
La major part dels alumnes ni tan sols sospita que existeixen més de 3000 tipus d'estudis a les universitats espanyoles. I que no és el mateix anar a un lloc o a un altre. I que n'hi ha més d'un centenar d'estudis professionals. Tot això, sense referir-nos a que no sol pensar si aquells estudis, que sembla que li fan il.lusió, li seran útils per la feina que vol desenvolupar més endavant.

2. Pensa més en títols i en posició social que en el treball i en la professió.
Alguna vegada has pensat perquè hi ha tanta gent que estudia Medicina, algunes enginyeries o Administració i Direcció d'Empreses? T'agradaria exercir una professió de gran prestigi social, però sense sentir-te a gust en la teva feina?

Una altre problema, normalment més dels pares que dels fills: abans tenir un títol universitari que ser un simple graduat en FP. Com si les llicenciatures portessin anexe un segur d'èxit, de diners o de satisfacció. I, en canvi, un electricista, un mecànic o un tècnic informàtic no fossin capaços de ser feliços en la seva vida professional.

Cal pensar, sobretot, en l'exercici professional futur que és on passasem la major part de la nostra vida adulta.