7. Renuncia a qualsevol somni. Triar allò que és fàcil perquè és fàcil, i no perquè és el més important per a mi, és el preludi d'una vida professional pobre i sense alicients. Cal triar tenint els peus a terra, però deixant volar una mica el cap:*segons les meves possibilitats, perquè no estudiar una carrera que exigeix més esforç?
*perquè no puc anar a fer els meus estudis a una universitat de més prestigi?
És clar que tot això requereix un plus de treball a la carrera, potser trobar una feina compatible amb els estudis, per tal de guanyar-se uns diners que descarreguin a la família d'algunes despeses...
I, després dels estudis, si la professió ho permet, perquè no puc proposar-me montar el meu negoci? O bé prefereixo la vida còmoda i sense responsabilitats?
Si a la teva edat renuncies a somniar una mica, és que t'estàs fent vell massa aviat.
8. Amb la carrera ja n'hi ha prou. Quan s'acaben els estudis, passa com quan es treu el carnet de cotxe: ens donen permís per començar a aprendre a conduir...
La carrera tota sola no és mai suficient, perquè probablement t'ha preparat molt poc per l'exercici de la professió. En molts casos caldrà una especialització que no t'han donat els estudis (fer cursos, màsters...).
I no et creguis que vindrà un munt d'empreses a buscar-te per la teva vàlua. Caldrà fer un pla d'actuació per començar a trobar alguna feina (sense pensar que la primera serà la feina dels teus somnis), hauràs de conèixer bé algún idioma, dominar les eines informàtiques, enviar curricula, donar-se a conèixer, parlar amb gent...
I, quan ja tinguis un treball, la cosa no ha fet més que començar: s'hi ha de posar iniciativa, esforç, tenacitat, hores de feina i, gairebé sempre, continuar amb la formació personal per tal de no caducar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada