Per si et serveix... MESTRE d'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Meritxell Garcia i Gigante va acabar el Batxillerat Humanístic l'any 2007. Actualment estudia tercer curs de Mestre d'Educació Primària i, com es pot llegir a l'entrevista, sembla encantada amb la seva pròxima professió...

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet?

Penso que tothom a qui li agradin els/les nens/es pot fer de mestre/a. Sempre es diu que s'ha de ser pacient, saber escoltar, saber fer, etc. Però penso que hi ha un factor molt més important, que són les ganes d'aprendre conjuntament amb els/les nens/es. Alhora crec que en el moment d'escollir uns estudis s'ha de saber una mica cap a on encaminar-los segons les preferències personals, tot i que fins que no comences els estudis que penses que et poden agradar, no saps si realment estàs fet per aquella feina o no.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

La dificultat que opino que és més important és el fet que et trobis enmig de pràctiques i te n'adonis que realment aquell treball no és per a tu. No és el meu cas, però sé que hi ha gent que s'hi ha trobat i ho ha hagut de deixar. Respecte als estudis en la universitat, encara que es conegui com “la carrera més fàcil del món”, no és del tot cert. Potser comparada amb altres carreres molt més complicades, sí que és fàcil, però no és veritat que no s'hagi de fer res. El major error a l'hora d'escollir aquesta carrera és pensar “com és la més fàcil, faig la carrera de mestre/a”. Jo diria que us desenganyeu, que és una carrera tan fàcil o tan difícil com una altra.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Bé, en el meu cas, estudiant la carrera de mestre/a de primària pots treballar en qualsevol escola (d'educació primària, d'adults, d'educació especial en circs, escoles rurals, etc.) fent de mestre/a, tot i que no és l'única sortida professional. Un/a mestre/a pot treballar en museus, elaborant material didàctic (llibres, jocs, etc.) o en aules hospitalàries entre moltes altres opcions. Considero que hi ha moltes sortideds, que un/a mestre/a no té perquè quedar-se en una aula tancat tota la seva etapa professional, pot decantar-se per vàries opcions de treball.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

Sense cap mena de dubte. Estic molt contenta d'haver-me decidit a fer aquests estudis. A l'hora de decidir-me no sabia si fer batxillerat per estudiar una carrera o fer un grau de cicle mitjà i un de superior. En el dia d'avui tinc clar que el que m'agrada és poder fer de mestra i arribar algun dia a ser una bona mestra.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Recordo totes les xerrades que van venir a donar-nos per fer-nos decidir per uns estudis, em van ser útils per saber què estudiar. Tenia molts dubtes, estava al batxillerat i no tenia clar si anar a la universitat o no. M'agradava molt el cicle de llenguatge de signes i no sabia cap a on dirigir-me. Finalment vaig voler decantar-me pels estudis de mestre/a, però volia fer infantil. Recordo que el que va ser clau per decantar-me per primària va ser la nota de tall. Volia anar a estudiar a la UdG i com la nota de tall era inferior a primària que a infantil, vaig pensar que tindria més oportunitats d'entrar. No va ser així, aquell any em vaig veure afectada per la sisena hora i a proporció, va augmentar més la nota de primària que la d'infantil. És per això que vaig anar a la UVic a estudiar. El segon any podia canviar-me d'especialitat, però en fer una estada a una escola, en una classe d'infantil durant quinze dies, em vaig adonar que volia seguir fent primària. Tot i que va ser una molt bona experiència, sabia que m'agradava molt més estar envoltada de nens i nenes més grans. A segon de carrera ho vaig poder confirmar, durant els dos mesos de pràctiques en una classe amb nens de 9 a 11 anys, vaig saber que el que realment volia fer era de mestra de primària i no d'infantil.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Que tingui molta paciència, jajaja. No, és el que sempre es diu, i encara que sigui important, no ho és tot. Li diria que endavant, que s'animi a provar-ho, que no es perd res en intentar-ho i que el resultat dóna una feina molt enriquidora on encara que ensenyis als/les nens/es també aprens, i molt.

Són uns estudis que t'enriqueixen molt tant a nivell cultural com personal i aquest últim crec que és molt important que hi sigui present a l'hora de treballar en una feina on (en principi) hi serem al llarg de la nostra vida professional.

L'última cosa que li diria és que no s'enganyi, que de mestres hi ha molts i que intenti sempre superar-se a si mateix per no ser tan sols un/mestre/a sinò un/a bon/a mestre/a.

Li desitjem a la Meritxell que l'exercici del magisteri li porti moltes satisfaccions: segur que serà una bona mestra!

Per si et serveix...: MEDICINA

Anna Palisera Lloveras va ser de la primera promoció d'ESO i de Batxillerat. Va acabar a l'Institut l'any 2000 i va fer després la carrera de Medicina, que va acabar el 2006. Prepara l'examen del MIR, i el fa (i l'aprova) al gener de 2007. Tria l'especialitat de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu. Des de llavors (està en el seu tercer any de residència) és a l'Hospital General de l'Hospitalet i, d'aquí a dos anys, serà ja especialista.

L'Anna ens explica el perquè d'aquesta foto als peus del Fitz Roy (Argentina-Xile): l'he escollit per dos motius: el primer per desmitificar la idea que els estudiants i els residents no tenen temps per viure... en tenim poc, però en tenim!! El segon és perquè és una mica el que intento transmetre amb el que escric.... el camí d'arribar a dalt pot ser més o menys difícil però la satisfacció quan s'arriba és molt gran!

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet.
   

Potser la principal és la vocació, sobretot els que, com jo, venim d’una família on no hi ha cap més metge. És una carrera preciosa que necessita certa constància i sobretot capacitat de sacrifici, tant durant els estudis com després en la vida professional. El fet de treballar amb persones malaltes i sobretot en un hospital fa canviar el concepte de la paraula “horari laboral “ i “dies festius”.

Potser algunes motivacions haurien de ser la de voler saber com funciona el cos humà (no som més que unes màquines molt complicades), quins problemes i possibles errors pot tenir i, com un mecànic de cotxes, saber com arreglar-los. Tampoc pot faltar, crec jo, les ganes de superació d’un mateix, ganes d’ajudar a la gent i empatia cap als que ens envolten.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

Abans de començar la carrera, el més difícil és seguir volent fer-la després que tothom et vagi repetint que és una carrera molt llarga, difícil i dura.

Un cop començada, el primers tres anys són durs (sobretot el primer), en que es fan moltes assignatures que no són el que esperaves (biofísica, bioestadística, bioquímica...), però això és com totes les carreres.

Un altre moment crític és l’estudi i preparació de l’examen MIR: 9 mesos estudiant per aconseguir l’especialitat que vols. Un cop més implica sacrifici, però el dia que vas a Madrid i tries la plaça que volies...es veu recompensat!!!

Medicina, com altres carreres, no acaba quan et donen la llicenciatura de manera que mentre treballes sempre has d’estudiar, tot i que d’una manera molt diferent, més amena i gratificant.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Després de fer l’examen MIR se t’adjudica una plaça per formar-te com especialista, pel que ets “funcionari” i tens feina assegurada amb un sou decent durant 4 o 5 anys (depenent de l’especialitat escollida).

Un cop acabada la residència (aquest període de formació) hem de començar a buscar feina com a qualsevol altra professió enviant currículums. Segons l’època i l’especialitat (això va canviant i jo parlo de la meva especialitat concretament) quan acabes la residència passes una temporada fent guàrdies a diferents llocs fins a obtenir una plaça més o menys definitiva, però també hi ha metges que es queden a l’hospital on s’han format o aconsegueixen una plaça d’adjunt (sempre amb guàrdies) en un altre hospital.

Els el cas dels metges de família i medicina comunitària hi ha oposicions cada cert temps.

La medicina és molt amplia i el ventall d’especialitats és molt gran, algunes són grans desconegudes i tenen sortides diferents que tampoc conec amb detall, per exemple medicina forense, de l’esport, preventiva, epidemiologia....

4. Tornaries a fer aquests estudis?

Varies vegades durant aquests nou anys, m'he fet aquesta pregunta... haig de reconèixer que hi ha dies de tot... però quasi sempre la resposta és que sí. Tornaria a escollir medicina i en el MIR tornaria a escollir cirurgia general. La oportunitat de veure com som per dins en directe, de poder tocar les coses, de canviar la vida d'algú i el curs d'una malaltia... provoca una pujada d'adrenalina inimaginable. Les dues úniques alternatives que he trobat que m'agradariem tant com la feina que estic fent són: veterinària d¡un zoològic o reserva natural o fotògrafa del National Geographic.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Concretament en el meu cas jo tenia molt clar que volia fer medicina. A 3r i 4rt d’ESO vaig aprofitar per fer algun crèdit variable que hi tingués alguna relació i vaig aprofitar el crèdit de síntesi per fer una entrevista a un metge, recordo que va ser la primera vegada que algú em va donar consells seriosament i em va tractar con si fos una estudiant de medicina.

Durant els dos anys de Batxillerat recordo molt la pressió que m’autoimposava per treure bones notes i tenir una bona mitja per poder entrar a medicina. En les assignatures que m’agradaven no era tan difícil, però en assignatures com matemàtiques, física... que a més eren proves de la selectivitat de ciències era més complicat.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Que pensi bé perquè escull medicina. Si pensa en diners i en bona qualitat de vida que no ho faci o que tregui molt bones notes per fer una especialitat sense guàrdies i amb medicina privada.

Si en el que pensa és en la capacitat que tenim els metges de salvar la vida a gent que s’està morint, en millorar-los la qualitat de vida, en convertir malalties, com el càncer, en una malaltia crònica o amb millor pronòstic, mitjançant la cirurgia (com és el meu cas) o la quimioterapia i la radioterapia... doncs endavant! Jo crec que és el millor motiu per escollir-la!!

Altres consells que donaria serien: que sàpiga que requerirà esforç en determinats moments i sacrificis, en comparació amb companys seus que potser estudiïn altres carreres (medicina implica moltes hores a la facultat, entre classes teòriques i pràctiques a l’hospital) i sobretot en l’any de preparació del MIR però que tot i això seguiran tenint temps de viatjar, sortir i tenir hobbies. I que no s’espantin amb la típica frase “és una carrera molt llarga, acabes d’estudiar amb 30 anys” perquè en altres carreres has de fer màsters o segones carreres per completar els estudis i arribar on volen.

Per tant en resum el que diria és: “Ànim i endavant! Treballar en el que t’agrada i t’omple no es paga amb diners”

Preus de la matrícula universitària

Davant algunes consultes que ens han arribat, fem uns aclariments sobre els preus dels crèdits universitaris en centres públics.
La normativa oficial, amb el decret que estableix els preus pel curs actual, es pot consultar aquí.

Els preus corresponents a cada crèdit, a la Universitat de Girona (curs 2009-2010) són els següents:

Medicina, Infermeria....................... 21,50€
Est. politècnics, Biologia, etc......... 19,45€
Publicitat, Ciènc. ambient., etc....... 18,95€
Dret, Turisme, C. Polítiques, etc..... 13,75€
Altres graus.................................. 13,40€


S'ha de tenir en compte que els estudis de grau solen constar de 240 crèdits (en quatre anys de durada). Alguns estudis, com ara Medicina o Arquitectura, arriben fàcilment als 300 crèdits.
Això fa que el preu total a pagar durant cada curs, sigui d'entre 800€ i 1300€, depenent dels estudis triats.

En quant al preu dels crèdits per cursar un Màster a la Universitat de Girona són:
Màster no experimental: 25,61€
Màster experimental: 29,88€

Cada màster consta d'un nombre de crèdits que va dels 60 als 120.

Tots aquests preus es poden consultar directament a la web de la Universitat de Girona.

Premi Educaweb 2009

El passat 12 de novembre, Educaweb va atorgar a aquest blog el seu Premi 2009, en la modalitat "TIC i orientació", durant un acte que va tenir lloc al Palau de la Música Catalana.

Aquest guardó ens encoratja a continuar amb il·lusió la tasca d'orientar els alumnes de Secundària en el canviant món de l'educació.

El nostre agraïment a Educaweb per haver-se fixat en aquest blog, dins la multitud d'iniciatives valuoses que es porten a terme en l'àmbit de l'orientació.

Per si et serveix...: HISTÒRIA

Núria Rabert va acabar el batxillerat a l'Institut l'any 2003. A continuació, s'en va anar a la Universitat de Girona a cursar la carrera d'Història. Després, va fer el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica -ja desaparegut-) i les seves pràctiques al Cendrassos, i un projecte d'Història oral a Mèxic (veure la fotografia!).

Durant el curs actual, fa un Màster en Cultura Històrica i Comunicació a la Universitat de Barcelona.
Actualment, forma part de l'equip organitzatiu de Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009, i treballa al Museu Dalí.

I encara ha tingut temps per respondre a les nostres preguntes...

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tu has fet?

No hi ha un patró d’estudiant d’Història ni de cap estudi. Bé, no haurien d’existir, la riquesa està en la diferència. Però és clar que algú que estigui interessat en aquesta disciplina, li ha d’agradar la cultura en general, llegir molt, saber què passa al món, en fi, està despert.

Ha de ser constant i pacient, està disposat a estudiar totes les fases de la Història, des de la Prehistòria a l’època contemporània i les assignatures “creu” o “pal” de tota carrera. Alhora ha de tenir capacitat per relacionar idees i conceptes d’altres disciplines.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

Considero que no és una carrera que presenti dificultats si l’alumne té ganes d’aprendre. Ara bé, no es tracta “d’empollar”, les classes són molt teòriques i de tipus magistral, és cert, però la clau és poder fer recerca pel teu compte, consultar informació a la biblioteca, per tal de poder demostrar que ets capaç de relacionar i sintetitzar continguts.

Algunes assignatures troncals, com Estadística aplicada o Paleografia, poden presentar entrebancs que es superen amb més dedicació.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Un dels tòpics de les carreres de lletres és que no tenen un futur professional gaire esperançador. Quan vaig decidir fer aquesta carrera, m’ho vaig sentir dir moltes vegades. Fins i tot, em van titllar de desaprofitada!

Però tenia clar per a què ho feia. Volia enllaçar la carrera amb el Segon Cicle de Periodisme, però actualment, a causa del Pla de Bolonya, aquest camí està destinat a desaparèixer. Tanmateix, no he tirat la tovallola i m’he matriculat a un estudi superior que també està relacionat amb el món de la comunicació cultural.

Són uns bons estudis si després els pots complementar amb altres carreres (Arqueologia, Antropologia, Gestió arxivística i Documentació, etc), Màsters (Estudis sobre Migracions, Gènere, Relacions internacionals, etc) o Recerca (Doctorats).

Amb una bona formació, t’obres més portes, factor positiu per aconseguir una feina en el món de l’ensenyament o en el món de la cultura.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

A vegades m’he preguntat què hauria triat enlloc d’Història i no he trobat cap resposta contundent. Als 18 anys molt pocs sabem què volem ser de grans. Exactament no ho sé ni ara! Tot i que ja estic encaminada en un àmbit concret.

El que hauríem de fer tots els joves acabant el batxillerat, és fer com molts europeus: “work and travel”, un any a l’estranger per conèixer-te i buscar les teves aptituds. Segurament, després d’aquesta experiència la meva decisió hauria estat ben diferent.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Jo treia bones notes i m’agradaven totes les assignatures. No va ser gens fàcil triar què volia fer després. La Història sempre m’havia agradat, però també m’agradava molt Història de l’Art, Geografia, Filologia, etc. Aquestes van ser les segones opcions i no m’hagués fet res cursar-les. Per treure’m “el cuquet” durant la carrera vaig fer-ne optatives.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Diria: “Carai, deu ser l’únic de l’institut! Enhorabona i molta sort”. Molta gent té la Història entravessada, tot s’ha de dir! Però depèn també de com te l’han ensenyat.

Que ho tingui més o menys clar, que li interessi de veritat i que visualitzi a on li agradaria anar a parar, amb què es veu treballant?

I si a mitja carrera no està convençut, rectificar és de savis i de tot se’n aprèn.

Tots els estudis

Es pot trobar molta informació sense haver de recòrrer diverses pàgines web.
A "Diccionario de estudios" podeu consultar informació detallada, i actualitzada, de tots els estudis que s'imparteixen avui en dia, universitaris i de formació professional.

Els estudis estan clasificats per àmbits i, un cop obert un d'aquests, s'accedeix a cada tipus d'estudi, on s'ofereix un menú amb els apartats: "Titulación", "Plan de estudios", "Acceso", "Nota de corte", "Perfil", "Ámbito laboral" y "Acceso a otros estudios".

Una informació prou completa per començar a pensar en la futura vocació professional.

Per si et serveix...: FILOLOGIA CATALANA

La Cristina Bayés va arribar a l'Institut per a fer el batxillerat de llavors (el BUP) i va acabar el COU l'any 1995. Després, va estudiar Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la Universitat de Girona. Actualment és professora de Llengua catalana i castellana a La Salle de Figueres.
Les respostes de l'entrevista denoten l'estusiasme que ja tenia quan estudiava amb nosaltres...


1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tu has fet?
Per començar moltes ganes de llegir. A Filologia llegeixes molt. No practiques tant l’escriptura perquè es dóna per suposat que ja en saps i a nivell literari tampoc t’ensenyen a escriure. Però llegeixes molt i de tot tipus (poesia, teatre, novel•la, clàssic, modern … ). També has de tenir ganes de fer-te moltes preguntes pel que fa a la llengua. A les assignatures de fonètica, de fonologia, de sintaxis … fas treballar molt el cap!

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?
Potser trobar temps per llegir tot el que et demanaven. Entre les hores de classe i les hores d’estudi, per molt que et donessin amb temps la llista de llibres que havies de llegir per cada assignatura (que era un promig de 10 llibres per assignatura) acabaves llegint-los sense pensar, sense gaudir de la lectura, sense “pair-los”. Recordo caps de setmana que eren igual que una marató. Vaig ser capaç de llegir El Quijote i La Celestina en dos dies.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?
Si em fixo amb la feina que hem acabat fent la majoria dels meus companys de carrera diré que la de mestre, tant a l’Educació Secundària com a la universitat. També n’hi ha uns quants que han acabat al món del periodisme.

4. Tornaries a fer aquests estudis?
I tant i sense dubtar-ne. Jo de sempre que he devorat més que llegit llibres i tenia molt clar el que volia estudiar. No vaig pensar en cap moment de què podria treballar amb aquests estudis, volia fer-los per llegir molt, i sobretot per llegir bé.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?
Doncs em van influir molt els professors de català que vaig tenir. Uns positivament perquè m’agradava molt com explicaven (recordo en Jordi Mascarella, que després va ser professor meu a la Universitat de Girona) i uns altres negativament perquè veia que no motivaven als alumnes. Ara que sóc mestra intento fer-ho tan bé com puc. Intento recordar quan jo era estudiant i el que m’agradava i el que no dels professors que tenia.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?
Que endavant, que llegint s’aprèn molt, que és una font de coneixement inesgotable i apassionant, que aprens des d’ortografia a història passant per gramàtica o filosofia. A través de la lectura, a més de passar una bona estona, aprens, aprens molt. I si tens uns professors que et guien, que et parlen de tot tipus de literatura, de diferents autors, de diferents èpoques ... encara gaudeixes més.